Arxiu d'etiquetes: Finis Africae

L’internacionalment reconegut pintor, Michel Beacauge, exposarà a Eivissa 

Michel Beaucage exposarà a Eivissa, a la Sala Es Polvorí del 4 al 30 de maig. Ha presentat el seu treball cada any en una exposició individual o grupal als Estats Units, Europa o Àsia. Va fer la seva primera incursió a la Xina durant la Biennal Internacional d’Art de Beijing en 2005.

Les seves obres formen part de més de quaranta prestigioses col·leccions públiques i privades, inclosa la col·lecció permanent de la Biennal Internacional d’Art de Beijing i el Museu d’Art Contemporani de Laurentides.

Eivissa, 27.04.208. L’imaginari de les obres de Michel Beaucage es refereix al món visible i les formes més suggestives. Els jocs d’abstracció i figuració evoquen, per exemple, la natura, els moviments artístics i la cultura oriental. Les línies i formes associades a un gest espontani, la superposició dels plans en transparència i l’harmonia dels colors predominen en les seves pintures realitzades principalment amb acrílic sobre tela i sobre paper d’arròs. El moviment s’integra amb el joc de finestres i permutacions de preses amb línies pintades en tinta, pastel i acrílic.

Beaucage, nascut a Montréal en 1958, va completar un Mestratge en Belles Arts a la Universitat de Québec (Montréal) en 1990. Va continuar la seva formació amb un període de capacitació sobre gravat al carborúndum a l’Atelier Pasnic a París. Beaucage és un pintor gestual que alterna entre abstracció i figuració. Ha desenvolupat una tècnica original en la qual combina el paper d’arròs amb l’acrílic, per crear textura i infondre en el seu treball transparència i fragilitat.

Durant les últimes dues dècades, Michel Beaucage ha presentat el seu treball cada any en una exposició individual o grupal als Estats Units, Europa o Àsia. Va fer la seva primera incursió a la Xina durant la Biennal Internacional d’Art de Beijing en 2005. Des de llavors ha incorporat motius i tècniques d’inspiració oriental en el seu art.

Les seves obres formen part de més de quaranta prestigioses col·leccions públiques i privades, inclosa la col·lecció permanent de la Biennal Internacional d’Art de Beijing i el Museu d’Art Contemporani de Laurentides.

Ara les podrem veure a Eivissa de la mà, de Finis Africae Gestió Cultural, a la sala d’Es Polvorí d’Eivissa, amb el patrocini de l’Ajuntament d’Eivissa i la Fundació Baleària

 

Finis Africae Edicions a #SantJordi2018

Enguany ens trobareu a la Plaça Porta Pintada. D’onze a tretze hores, Maria Victòria Secall signarà exemplars del seu llibre “El dia que va néixer Orlando”.

A les 12.30, participarem en la cloenda de la campanya de la Fundació Mallorca Literària, a la Plaça Major. A la tarda, a llibreria Lluna, Maria Victòria Secall tornarà a signar exemplars d El dia que va néixer Orlando.

Finis Africae, ha participat enguany a la campanya de Sant Jordi de la Fundació Mallorca Literària amb dos títols: “El dia que va néixer Orlando” i “Els 6 guardians” de Iolanda Bonet.

Com és tradicional oferirem un 10% de descompte a l’adquisició de tots els llibres del nostre catàleg. Aquí us deixam el catàleg per obrir boca!!

 

Presentació de ‘El dia que va néixer Orlando’ de Maria Victòria Secall

Presentació de ‘El dia que va néixer Orlando’ de Maria Victòria Secall amb il·lustracions d’Horacio Sapere, segon volum de la col·lecció ‘Poesia és Poesía’ de l’editorial Finis Africae

Intervendran

Francesc M. Rotger, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics

Àngels Cardona, escriptora i autora del pòrtic

Maria Victòria Secall, autora

Horacio Sapere, autor de les il·lustracions

Andreu C. López Seguí de Finis Africae Edicions

Presentació del llibre "Los años resistentes" a Ceclavín

Presentación del libro “Los años resistentes” en Ceclavín

“Hacía tiempo que no escribía poesía, salvo piezas de compromiso puntual y brotes sueltos que se imponen solos. La idea de Los años resistentes me empezó a rondar cuando me jubilé de mi absorbente labor periodística, condición laboral que ha influido en el libro, marcando el tono más o menos tangencialmente. Lo quise así por un doble motivo: la intención de crónica del conjunto y por guardar distancias con el protagonista. Buscaba poemas narrativos que hablaran claro y sin apenas artificio lírico de los asuntos (íntimos, sociales, históricos y temporales) sobre los que me apetecía cavilar por escrito con intención de espejo, particular y global. Un sólo hombre abarca a toda la humanidad. A medio camino entre el verso y la prosa, con recursos coloquiales y extensión similar entre ellos. Enfocando desde la segunda persona el camino pasado, presente y futuro del sujeto en cuestión, uno mismo. Con algo de diálogo interno y recurriendo incluso a versos viejos, ajenos y propios, para intentar entender mejor así mi evolución natural, que a menudo (constato en la vista panorámica) ha sido más bien involución.

Aunque en algunos de los textos hay acentos de leves ajustes de cuentas, abunda más la mirada irónica y el toque de humor; sin faltar, ay, algún que otro desgarro emocional inevitable, pero matizado de indulgencia, pues los años valen también para quitar espinas y aliviar las asperezas de toda biografía vivida con intensidad. Procurando dejar en este balance de cosas y casos una impresión de relatividad. Tal la intención (hoy más justificada) de la cita de Yourcernar que usé en mi poemario de 1990 La mirada perdida: La hora de la impaciencia ha pasado; en el punto en que me encuentro, la desesperación sería de tan mal gusto como la esperanza.

Venciendo mi actual pereza jubilosa e ilustrada (me disperso con gusto en tantas direcciones), logré en un plazo modesto, entre el otoño de 2014 y el verano de 2015, escribir los cuarenta poemas que reúne el libro.  En gran parte, gracias a los ánimos que me iba dando mi querida amiga Susana Prósper, a quien iba leyendo los textos según iban saliendo; con una disciplina insólita hoy en mí, y que ella aprobaba con una generosidad acaso digna de mejor causa.

Vencido, pues, el reto personal, dejo al lector la cosecha que sigue, con el deseo de que halle en ella los ecos propios necesarios que justifiquen su publicación. Caso contrario, sería un onanismo adolescente impropio de la senectud que hoy luzco con tranquilidad y sin rencores”

Presentació del poemari “Los años resistentes” de Julio Herranz”

“Un sólo hombre abarca a toda la humanidad. A medio camino entre el verso y la prosa, con recursos coloquiales y extensión similar entre ellos. Enfocando desde la segunda persona el camino pasado, presente y futuro del sujeto en cuestión, uno mismo. Con algo de diálogo interno y recurriendo incluso a versos viejos, ajenos y propios, para intentar entender mejor así mi evolución natural, que a menudo (constato en la vista panorámica) ha sido más bien involución”.

Presenten Fanny Tur, Consellera de Cultura, Participació i Esports i els editors

“Amic e Amat” Toni Bujosa (Piano) i Joseph Bartz (Tuba) Imatges d’Horacio Sapere

Fa poc de l’actuació de Toni Bujosa Morro amb Joseph Bartz i les imatges d’Horacio Sapere a Wisconsin (USA).

A la Universitat de Wisconsin varen presentar la peça “Amic e Amat” composta per Toni Bujosa per tuba i piano, basada en l’obra homònima de Ramón Llull i presentada amb imatges del “Poet’s Room Teorema una hipòtesi lul·liana” 

Magnífic treball dels amics Toni Bujosa Morro, Joseph Bartz i Horacio Sapere Enhorabona! I gràcies a l’amic Toni Fernández gràcies al qual ho podem veure i sentir!!