Arxiu d'etiquetes: Es Polvorí

Mónica Fuster ‘Multiplicidad y movimiento’ a Es Polvorí d’Eivissa

Multiplicidad y movimiento. Obra gráfica 2006 – 2016″ de l’artista Mònica Fuster, que tindrà lloc el dimarts dia 2 de maig, a les 20.00 hores a la Sala Es Polvorí d’Eivissa.

 

Mònica Fuster revisa deu anys d'obra gràfica a Es Polvorí d'Eivissa
Mònica Fuster revisa deu anys d’obra gràfica a Es Polvorí d’Eivissa

Mònica Fuster / Multiplicitat i moviment. Obra gràfica 2006-2016

Creadora que es caracteritza per la seva inesgotable voluntat d’experimentar nous formats, és reconeguda per les seves instal·lacions i projectes site specific els quals s’articulen sobre un eix temàtic para des d’allí desplegar-se en múltiples facetes. Ha centrat gran part de les seves propostes artístiques entorn a l’estudi dels fenòmens naturals, dels quals destaquen els recents projectes “Incertesa” i “Levitacions”. De la seva vinculació amb la ciència sempre preval una lectura poètica que es transmet a través dels processos de transformació.

Gravats del llibre "Gravitaciones" editat a Italia amb Canopo Edizioni
Gravats del llibre “Gravitaciones” editat a Italia amb Canopo Edizioni

Paral·lelament al desenvolupament de projectes a l’espai realitza fotografies i obra sobre paper; dibuix, gràfica i llibres d’artista a través dels quals completa i complementa gran part de les seves propostes, com: Benedetta Forgot, Mística-Humorística (2000), Petjades i senyals, animals d’altres mons (2003), Traç ( 2006 ), Beyong the threshold, Sonja &Verudina (2007), Floema (2012), Levitacions (2013), Incertesa (2014), Gravitacions (2015). Aquests últims centrats en propostes gràfiques.

La mostra que es presenta en És Polvorí d’Eivissa és un selecte recorregut per alguns dels seus projectes gràfics dels últims deu anys que destaquen pel seu caràcter experimental i interrelació amb altres mitjans visuals i sonors, dels quals procedeixen o amb els quals dialoguen, d’aquí la idea de multiplicitat i moviment continu.

Gravats del llibre "Gravitaciones" editat a Italia amb Canopo Edizioni
Gravats del llibre “Gravitaciones” editat a Italia amb Canopo Edizioni

Becada pel departament d’escultura de Saint Martins School of Arts de Londres i llicenciada en Belles arts per la Universitat de Barcelona, en la qual va obtenir, l’any 2003, la suficiència investigadora amb un treball sobre La iconografia hermètica en els tractats alquímicos dels segles XVI i XVII, fet revelador de la naturalesa literària i poètica de les seves propostes. La seva trajectòria és àmplia i li ha portat a exposar les seves obres al voltant del món. Part de la seva obra es recull en els llibres, Sad Trees (2003), Drawings (2006) i Rondalla Fabulae (2008).

L’exposició constarà de 21 peces de les sèries: ‘Rara avis’ 2006, ‘Among them’ 2008, ‘Et deixa ser feliç l’animal que portes dins’ 2006/07, ‘Floema’ 2012, ‘INNER’ 2016, i 2 video projeccions + 1 peça sonora

EVM016 – Exposició d’Esteban Villalta a Es Polvorí d’Eivissa

EVM016

Cartel Catalá2Exposició a Eivissa, Sala Es Polvorí, organitzat per Tracalics S.L. Del 3 al 31 de maig.

 

 

L’obra de l’artista Esteban Villalta Marzi es classifica per èpoques i damunt de tot per temàtiques, la major part d’elles mai abandonades i represes intermitentment. Una de les temàtiques més representatives “Fetish” ha estat represa amb força els darrers temps per l’artista i descriu el seu cicle més personal i intuïtiu.

L’exposició EVM016 representa l’evolució natural d’aquest cicle, ja presentat a l’exposició EVM013 a Roma a la Sala de l’Ajuntament Elsa Morante amb gran èxit de públic i crítica

 

 

L’artista presenta a la Sala Es Polvorí de la bella ciutat d’Eivissa, 10 obres inèdites amb enquadraments “close-up” amb un sol personatge i/o els seus detalls
Esteban Villalta Marzi utilitza de vegades els seus característics fons barrocs fusionant d’aquesta forma les seves dues arrels intrínseques: l’espanyola amb la seva vessant més carnal i la italiana representada pel Barroc. El darrer llenguatge artístic universal abans del Pop Art. Tot enquadrat dins un moviment: el New Pop Art, del que EVM és un dels màxims representants

EVM016 s’inaugura el 3 de maig a les 20 hores a la Sala Es Polvorí de l’Ajuntament d’Eivissa amb el patrocini de la Fundació Baleària.

 

 

‘Oració per la sal’ d’Horacio Sapere a Es Polvorí d’Eivissa

“Oració per la Sal” d’Horacio Sapere.

NEWS SAPERE

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La sal o la banda de Möbius

Per a l’exposició d’Horacio Sapere 

Àngel Terron

Après Lacan

Un sol camí, idèntica voravia, una única bardissa… La realitat, el símbol i l’imaginari humà…

Pel trenc entra l’aigua cap a les basses planes, el sol es beu el líquid, els bacteris halòfils il·luminen el fons amb colors vermellosos, cristal·litza la sal en forma d’esteles o de flors primer a la superfície… Cúbiques…

Al fons els grans grums aigualosos de clorur sòdic, de clorur magnèsic, una mica de bromur i de iode, grans munts com a petits menhirs més que blancs amb una tonalitat blavosa quan el dia és al ple.

Un any rere l’altre, les persones passen, però la realitat les envolta com una cinta als peus. Les cames envelleixen, moren, però la banda és allà. Neix un altre home que es mulla els peus a les salines en l’aigua salobre indistingible amb el temps…

Noms que es transformen en creus al cementiri, però el fat de la sal és sempre el mateix…

Arriben els vaixells fenicis, arriben els vaixells romans tot cercant el sou. Arriben els camions vora els enterraments púnics, on les barques surten cap a Cabrera, cap a la mar…

La mar alimenta les salines com la sal preserva els aliments… Saladures de peix al pou excavat a la pedra del port de Cabrera… Ara sols hi ha pedres, no hi ha peixos dintre i són uns altres els humans que miren, però són homes i dones amb el mateix desig, amb ànsia de sentir el gust que amara…

Una cinyell al cabell porta la nina a la platja, l’obre i ajunta els dos límits girant damunt davall una de les puntes: la banda de Möbius. La vida pautada, les salineres a la vora, el trenc amb l’arena que trepitja, vola un ocell, floreix un lliri d’arena a hora foscant… La vida se’n va, però les ones del mar recomencen infinites.